GERONIMO STILTON

Jo volia publicar el manuscrit, però quan vaig anar a Ratfurt, a la Fira del Llibre, em va passar una cosa increïble... Ratadures ratades!

L'oncle Smilord, el ratolí més agarrat de Ratalona, m'havia convidat al seu castell per assistir al casament del seu fill Virgilià amb Claveguereta Pesteta-Mefitis. El castell estava envoltat per un fossat ple d'aigua pestilent. però, quina mena de lloc era aquell...?

La cursa més boja del món

Mona Ratisa amaga un secret! Ratonardo da Vinci va amagar al quadre algunes pistes misterioses... El meu nas de ratolí em diu que aquí hi ha gat amagat; perdó, tresor amagat!M'heu sentit? Voleu venir amb mi, sí o no? Serà una recerca del tresor molt emocionant. Paraula d'Stilton!

Si no coneixeu el temible Pirata Negre heu estat afortunats perquè us asseguro que és el pitjor malson de qualsevol ratolí mariner. Digueu-me si no és mala sort, la meva! Digueu-me per què havia de ser jo! Per què vaig tenir la malastrugança de caure a les seves mans?

Què passa? Qui corre per la ciutat fent-se passar per mi? Qui està planejant fer-me fora de l'Eco del Rossegador? Per mil formatges de bola, no em podia ni imaginar que una cosa així em pogués passar a mi...

Tot va començar amb una carta perfumada d'espígol que la tia Làmpia va enviar als seus tres nebots. Quan vam patir, ningú no es podia ni imaginar com acabaria aquell viatge...

Teniu por de la foscor? De les aranyes? I dels gats? Patiu vertigen? Jo sí... més ben dit, ara ja no! M'he curat gràcies a un increïble i extravagant curset a la Selva Negra...